Alguns indicis assenyalen que va néixer a Castelló, el 21/01/1901 però reflectim les dades que són al registre civil. A les seves memòries parla del tema ambigüament. Apodat ‘el Diví’, en honor seu el diari ‘Marca’ va instituir el 1958 el Trofeu Zamora al porter menys golejat de la Lliga. Íntim amic del seu pitjor rival esportiu, Pepe Samitier, ambdós van marcar tota una època. És l’únic porter del Barça que ha marcat un gol en partit oficial, va ser de penal al Campionat de Catalunya 1919-20. Durant molts anys va ostentar el rècord d’internacionalitats amb la selecció espanyola fins que el 1975 el va superar Iríbar. Es va batejar com a ‘zamorana’ el seu particular rebuig amb el colze. Al començar la guerra va circular que havia estat afusellat. Per la seva ideologia dretana, va estar uns dies empresonat a la Modelo madrilenya i després, sota l’aixopluc de l’ambaixada argentina va poder marxar a França on va jugar i entrenar. Acabat el conflicte, curiosament, va ser tancat uns dies a la presó Porlier per les autoritats franquistes per haver endarrerit el seu retorn i inhabilitat sis mesos. Malgrat això, com a tècnic, va fer campió de Lliga al nou Atlético Aviación. Va ser entrenador, seleccionador espanyol (1952) i de Veneçuela (1953) i vinculat, finalment, de per vida a l’Espanyol. Té dedicats a Barcelona una plaça i un passatge on s’alçava l’antic camp de Sarrià i va protagonitzar dues pel·lícules, El seu fill Ricardo també va ser porter a la màxima categoria.